Lo más curioso es que descubrí esto en un vagón de metro, esas poesías que pegan junto a un mapa de metro, lo práctico y lo romántico. Si es que.
Y dice...
No tires las cartas de amor
Ellas no te abandonarán.
El tiempo pasará, se borrará el deseo
-esa flecha de sombra-
y los sensuales rostros, bellos e inteligentes,
se ocultarán en ti, al fondo de un espejo.
Transcurrirán los años. Te cansarás de libros.
Descenderás aún más y perderás, también, la poesía.
El ruido de la ciudad en los cristales acabará por ser tu única música,
y las cartas de amor que hayas guardado
serán tu última literatura.
Joan Margarit
No llencis les cartes d´a mor
Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidresanirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.
martes 8 de enero de 2008
Me he puesto chocholo, pero me gusta
Publicado por
Pax
en
22:09
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada